Context de l'obra II.

   La nostra ocupació en aquest espai, s'ubica a les esglésies de la segona meitat del segle VII, emmarcades sovint baix el títol de l'esplendor de l'estil. Fent referència concreta a l'església, la primera constància escrita que tenim data de l'any 879 del Cartulario de San Pedro de Arlanza, relativa a la restauració de l' església per part de Gundisalvo Télliz, comte de Lara. A més a un dels capitells de l'àbsis hi ha referència als benefactors de la seva refundació i restauració. Es menciona a Flamola, esposa de Gundisalvo Telliz, que va viure a finals del segle IX i emparentava amb la família del comte Fernán González, es relacionada amb institucions pies i es menciona en qualque document com Domina Flammola o Flamona.

   Durant L'edat mitjana l'església depenia del Monasteri de San Pedro de Arlanza. Pareix que l'església va estar en peu fins al segle XIV, després de la caiguda L'abat d' Arlanza, manà retirar d'allà les restes de varis familiars dels comtes de Castella.

Als relleus que més tard treballarem, també es troben possibles referències al mateix comte de Castella i al rei de Lleó.

Bibliografia:

OLAGUER FELIU, Arte medieval español hasta el año mil, Madrid: Encuentro, 1998.
YARZA JOAQUIN, Arte y arquitectura en España ( 500-1250), Madrid : Cátedra, 1990.