6. Conclusions

    L'església de Santa María de Quintanilla de las Viñas és un dels exponents més significatius del moment historicoartístic en el què s'inscriu, tot i les diverses controvèrsies generades entorn a aquesta obra (especialment entorn a la cronologia de la seva decoració escultòrica; en canvi, l’arquitectura guarda les característiques de l’època visigoda).

    L’església se situa cronològicament a les acaballes del segle VII (o inicis del VIII), moment en què l’arquitectura visigoda estava plenament consolidada, a diferència del segle VI. No obstant això, com dèiem, l’edificació que ens ocupa és interessant per ser un reflex d’un moment concret, de transició, en l’art hispànic. Com explica García Marsilla (2002: 49), “a principis del segle VIII l’art visigòtic es trobava en el moment de la seva maduresa, i les seves obres estaven entre les més destacades de l’Europa de l’època (...) però l’avanç incontenible dels exèrcits musulmans posaren fi sobtadament al desenvolupament d’aquella cultura”.

    Hem de dir però, que les obres destacades de les que probablement parla Marsilla vagin en relació a les grans construccions de l’època, no conservades. De fet, l’església de Santa María forma part del conjunt de construccions religioses ‘secundàries’, ubicades fora dels nuclis importants (gràcies a això ara es conserven). Com diu Yarza (1990: 12), “los escasos restos conservados están en sitios alejados y sólo en pequeña medida representan lo mejor del arte del siglo”.

    Com dèiem al principi, però, l’església de Quintanilla recull les característiques de l’art visigot i, alhora, mostra indicis del que serà el nou art romànic. Així, Santa María s’inscriu dins l’arquitectura original que se crea durant el segle VII a la península Ibèrica i que Barral (1998: 99) defineix com una arquitectura “comparable als monuments siris o bizantins del segle VI”. Al mateix temps, però, mostra “trets nous que ens sorprenen, tant més quan apareixen com a tímids precursors de l’arquitectura i la decoració de l’època romànica” (Hubert; Porcher; Volbach 1968: 86). Com també assenyala Barral (1998: 110), pel que fa a la iconografia de la seva decoració escultòrica, "és complexa i denota, per una part, la relació amb l'Antiguitat tardana i, per l'altra,  l'anunci de l'art romànic".

Fris: Crist entre dos àngels.
a
La Europa de las Invasiones, pàgina 87.

BARRAL, X. La Alta Edad Media. De la antigüedad tardía al año mil. Köln: Taschen, 1998.

GARCÍA MARSILLA, J. Història de l'art medieval. València: Universitat de València, 2002.

HUBERT, J.; PORCHER, J.; VOLBACH, W. La Europa de las invasiones. Madrid: Aguilar, 1968.

YARZA, J. Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid: Cátedra, 1990.