4.1. Relleus escultòrics exteriors.

 Un dels elements més importants que trobem a Quintanilla de las Viñas són els relleus decoratius que podem veure en diferents punts de l'arquitectura. En les restes que es conserven exteriorment, trobem uns frisos decoratius els quals són notablement diferents a la decoració escultòrica de l'interior.

 Exteriorment, la façana conté tres franges de frisos, dues de les quals es prolonguen per tota la superfície de la capçalera i la cara interna dels braços des transsepte, mentre que una tercera només recorre la cara exterior de l'absis i finalment trobem una coronació amb tres mènsules que sobresurten notablement. 

La zona marcada en negre, marca el recorregut dels dos frisos inferiors

 En el fris inferior trobem una gran rellevància dels temes vegetals, en els quals predominen imatges de raïm i fulles, que poden recordar-nos a les fulles de pàmpol, i es troben emmarcades dins una enfiladissa de formes circulars que delimiten l'espai. En el fris intermig trobem una successió de medallons que envolten diferents tipus d'aus enfrontades al voltant de diferents tipus d'arbres situats a l'interior de medallons igualment. Les aus que es dibuixen poden ser distingides gràcies a la quantitat de detalls amb les que es representen; d'aquesta manera observem la presència de ànecs, paons, gallines de Guinea i indiots. Finalment, en el fris superior trobem una variada fauna d'animals, en la seva majoria fantàstics, com grius o toros, juntament a la representació de diversos elements vegetals. Cal destacar que aquests relleus estan realitzats amb una tècnica de molta qualitat respecte als relleus interiors.

Podem afirmar que aquestes formes són d'origen oriental, tot i que no sapiguem si la influència provenia de monjos i mercaders que arribaven a la Hispània Visigoda o simplement fossin models provinents de teixits i ivoris. Però tenim la problemàtica de que no es pot contrastar la informació de manera fiable ja que notem una falta d'objectes que puguin pertànyer al tresor bizantí, i encara trobem menys escultura que pogués marcar una influència en els segles VII i VIII. Posteriorment, les formes van ser occidentalitzades o germanitzades, cosa que ens pot fer pensar que el seu realitzador no va ser siri ni bizantí. 

Bibliografia:
BARRAL i ALTET, Xavier, La Alta Edad Media: De la Antigüedad Tardía al Año 1000, Köln, Editorial Taschen, 2002.
Cruz Villalón, M. [2004] "Quintanilla de las Viñas en el Contexto del Arte Altomedieval. Una revisión de su escultura", Sacralidad y arqueología, 21 (2004), 101-135.