1. La Hispània Visigoda.

 A Hispània, l'arribada dels visigots es coneix a partir de l'any 415 després de que ja fos invadida per altres pobles germànics com els vàndals o els sueus, però cal destacar que el seu assentament definitiu no es produirà fins al 507 aproximadament després de la Batalla de Vogladum. Aquesta arribada dels visigots es produeix per l'ajuda demanada per part de l'Imperi Romà d'Occident per tal de frenar l'avenç de les conquestes dels vàndals, els sueus i els alans.

Després de la derrota, els visigots s'estableixen a la Península Ibèrica, la qual controlen parcialment a excepció de la zona nord-oest que seguia a mans dels sueus i la cornisa cantàbrica al complet. Les zones més poblades són les Mesetes possiblement per un motiu estratègic front els sueus i els francs.

Mapa de l'Hispania Visigoda al principi del segle VI per Jaume BG (Viquipedia) 

Canvis geopolítics de la Hispania Visigoda, anònim (txec.cat)

A l'arribada dels visigots a la Península Ibèrica, aquests segueixen la pràctica religiosa del cristianisme arrià i no serà fins al 589 amb la conversió de Recared al catolicisme que tota la comunitat s'unirà a aquesta pràctica. Per la pràctica litúrgica s'utilitzaran esglésies que comptaven amb una separació en dos grans espais: la zona aproximada a l'altar es reservava pels clergues i aquells que podien participar en l'eucaristia, mentre que a l'altra banda s'hi situaven els fidels separats per la seva condició. En la majoria de les esglésies, al costat del cor, era usual trobar una cambra a cada costat que servia per guardar objectes de la pràctica litúrgica. Els accessos a l'església quedaven tancats per un nàrtex i un pati porticat. En quant a la decoració d'aquests espais, les esglésies més austeres mostraven una simple ornamentació amb pintures murals mentre que les de major rang també s'ornamentaven amb tot tipus de motius escultòrics i peces d'orfebreria.

VVAA [1996], Historia del Arte: La Edad Media, Toledo, Alianza Editorial, 1996.