L'església que ens ocupa, Santa Maria de Quintanilla de las Viñas,
es troba a Burgos, a les antigues terres pertanyents a Lara. La
problemàtica per ubicar-la cronològicament és constant, són
diversos els autors que la ubiquen per diversos motius o bé a època
visigoda o a època de repoblament o mossàrab. Tot i que hem trobat
manuals que suggereixen el segle IX o X, pareix que s'assenta la idea
de que pertany a finals del segle VII o principis del VIII ( sobretot
per qüestions tècniques; tipus de mur, sistema de engatillat, etc)
Estaríem doncs davant una església construïda molt poc abans del
derrocament del regne visigot.
Dins, el subarpatats cronològics del visigot hispànic, la nostra
ermita es troba al període denominat gòtic-catòlic (586- 711).
Ens situarem al context, aproximant-nos a l'ermita mitjançant algunes dades històriques: Després de la mort del rei Leovigildo, potent partidari de l' arrianisme, i possiblement també de mantenir el regne estructurat en dos status god e hispànic. El seu successor Recaredo, va tenir al seu regnat com objectiu primordial l' aproximació d'ambdós contingents, la fusió d' hispànics i gods en una mateixa nacionalitat. Això ho va dur a terme mitjançant cambis transcendentals: unificació religiosa, establiment d'un nou principi jurídic,etc
Ens situarem al context, aproximant-nos a l'ermita mitjançant algunes dades històriques: Després de la mort del rei Leovigildo, potent partidari de l' arrianisme, i possiblement també de mantenir el regne estructurat en dos status god e hispànic. El seu successor Recaredo, va tenir al seu regnat com objectiu primordial l' aproximació d'ambdós contingents, la fusió d' hispànics i gods en una mateixa nacionalitat. Això ho va dur a terme mitjançant cambis transcendentals: unificació religiosa, establiment d'un nou principi jurídic,etc
El panorama espanyol per tant durant aquesta centúria és
considerablement positiu i es viu un ambient de prosperitat que es
reflexa a les ciutats. En aquest clímax es produeix un renaixement
cultural ( representat entre altres per San Isidoro de Sevilla) que
ostenta un principi de fixació a la cultura antiga i crea escoles
per tot el regne en les quals predica als clàssics cristians.
Aquest és un tret que també va col·laborar a la unificació hispanogoda i a l'abandonament dels visigots de les costums pròpies que varen mantenir durant el període arrià ( des de la configuració del regne fins l'any 586).
Aquest és un tret que també va col·laborar a la unificació hispanogoda i a l'abandonament dels visigots de les costums pròpies que varen mantenir durant el període arrià ( des de la configuració del regne fins l'any 586).
No hay comentarios:
Publicar un comentario