3.1 Aspectes formals sobre l'arquitectura de Quintanilla.

La imatge que actualment ens proporciona l'església no suposa la totalitat de l'edifici primitiu. Només conservem la capella major i el tram del que és el transsepte.

Per la traça de la cimentació es suposa que l'església original comptaria juntament amb les restes conservades ( absis i transsepte) dues cambres adossades als extrems del transsepte i el cos de naus, aquest darrer, estaria format per tres naus dividides per pilars, essent les laterals de menor mida que la central. Les dues cambres dels extrems del transsepte, avui dia desaparegudes, tendrien una funcionalitat litúrgica, una d'aquestes seria el " secretarium", lloc de reunions religioses, i el " preparatorium" , la sagristia on es guardaven els ornaments i objectes de culte.

La separació entre la capella, de traça quadrada ( tant interior com  exteriorment) i el creuer es realitza mitjançant la presència d' un arc toral de ferradura. És tracta d'un arc de ferradura en la seva cara interior i de mig punt peraltat a la seva part exterior, els brancals de l'arc estan "retranqueados" per donar espai a dos fusts de columnes que descansen sobre blocs prismàtics, i estan rematats per altres dues peces a mode d'imposta que penetren al mur ( aquí és on es troben les famoses representacions del Sol i la Lluna)

Es pot dir que l' arc de Quintanillas és d'una ferradura poc pronunciada, com és típic a l'arc visigot i en aquest cas també ho trobam, presenta un especejament radial.

Imatge de l'arc toral. 

Imatge extreta de http://www.turismo-prerromanico.es, 

el mes de maig de 2013. Pel que fa al transsepte, està format per una nau de 3,20 m d'amplària i 10,40 de longitud, a la part central es forma un quadrat més ampli donat l'estrenyiment dels murs. És en aquest quadrat on s'obri l'arc toral abans esmentat de la capella major. 

La comunicació amb la nau principal manté en peu quasi sis metres d'altura amb "mochetas" verticals, pel que es suposa que les dues naus varen estar cobertes amb armadures de fusteria, que podien formar en aquesta intersecció un cos més elevat.

Continuant amb la especulació del sistema de voltes, els restes que es conserven als murs indiquen que tant la capçalera com les naus laterals estaven cobertes mitjançant sistema de voltes.

Concretament, es pensa que l' absis mitjançant volta bufada de la que encara es conserven les arrancades i les naus laterals i possiblement el cimbori central per volta de aresta.

Tot i que s'ha d'afegir que son hipòtesis ja que resulta complicat saber exactament com estaven cobertes tant la nau central com el creuer perquè no hi ha res que possibiliti decidir si seria comptava amb volta de canó, armadura de fusta,etc. 

Les darreres teories defensen que es tractava d'un edifici completament cobert amb voltes ( segons Caballero  i Arce) encara que no existeixi cap dada concreta que pugui fer que considerem com segura cap possibilitat.

En referència a l'espai interior, es caracteritzava per estar molt compartimentat, s'hi il·luminava per petites finestres, altes i molt estretes. A la capçalera s'obrin finestres bocinades que il·luminen l'interior i la part del creuer que queda en peu.

A la imatge podem obervar les obertures altes i estretes esmentades.
També destaca la poliromía dels materials - arenisca i pedra calcària més clara-. Imatge  original de http://www.turismo-prerromanico.es consulta al mes de maig de 2013. 

L'accés a l'edifici es realitzava per una porta arquitravada oberta al costat sur del transsepte. Existeix altre porta d'accés avui dia cega, situada en lo que devia ser el creuer de l'església, es a dir el punt on s'unia la nau principal i el transsepte.

  En conclusió podem afegir que gràcies a les campanyes d'excavacions efectuades als voltants de la part conservada, podem conèixer la estructura completa de la església. Seria aparentment similar a la d'una basílica, encara que la ordenació interior la importància del braç del creuer dona lloc a la creació d'una església de creu llatina, en la que els espais de les capelles, el braç del creuer i la nauprincipal formen un mateix ambient ritual, sense tancaments majors que el de l'arc toral. El reste de dependències, separades per portes estretes i desplaçades cap a les cantonades, formaria espais secundaris, amb funcionament ocasional aliè a la litúrgia fonamental.

Bibliografia:

Huidobro Serna, Luciano, Ermita de Santa María en Quintanilla de las Viñas,            Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Burgos. http://dspace.ubu.es:8080/e-prints/bitstream/10259.4/354/1/1133-9276_n021_p238-242.pdf

Orueta, Ricardo de, Informe académico acerca de Santa María de las Viñas, Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Burgos. 

http://dspace.ubu.es:8080/e-prints/bitstream/10259.4/424/1/1133-9276_n029_p483-491.pdf


Huidobro Serna, Luciano, Ermita de Santa María en Quintanillas de las Viñas : continuación. Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Burgos.  http://dspace.ubu.es:8080/e-prints/bitstream/10259.4/357/6/1133-9276_n022_p266-268.pdf