4.2 Relleus de l'interior

L'església de Quintanilla de las Viñas conserva un seguit de relleus escultòrics en el seu interior. En l'arc d'entrada a la capella major que parteix de dues impostes sobre columnes adossades al mur amb cimacis que fan la funció de capitells es troba la representació de la personificació del Sol i de la Lluna amb àngels que els condueixen.
La representació de la lluna destaca per l'aparició de la barba que oculta parcialment el seu rostre, donant a entendre així que es tracta d'un personatge masculí, fet que allunya aquesta obra de les representacions del món clàssic on la lluna es tractava com un personatge femení. Es pensa que el tractament d'aquesta iconografia es donava degut a la procedència dels escultors o del model que es copiava.
No és un fet extrany la representació d'una temàtica on el sol i la lluna es troben vençuts per la llum de Crist es trobi a un lloc important de l'església degut a la tradició local on abundaven les estrelles com a símbol astral.

Fent parella amb aquestes dues representacions es troben dues peces fora del seu emplaçament on es representen dues figures en bust acompanyats per àngels. El primer disposat de manera frontal sembla una figura femenina i el segon representat de tres quarts es pensa que sería un personatge masculí que du la una creu de la mateixa manera que els àngels que l'acompanyen. El personatge femení es pensa que sería la personificació de la nació que tradicionalment eren dones i el personatge masculí sería en aquest cas el rei portador de la creu de Làbaro, el símbol de la lluita contra l'Islam al que conduiex un àngel cap a un altre portador de la creu, el camí a seguir.
Tot i aquesta interpretació tampoc es pot descartar que aquestes dues peces representin les bodes del xot amb el personatge femení com a personificació de l'església i la Jerusalem celestial que descendeix amb els àngels. D'aquesta manera es seguien les normes del concili de Trullo on s'havien prohhibit les representacions dels animals.
 En tant a la localització, no és sap exactament on es trobaven ubicades aquestes peces.

El programa escultòric interior continuava a la rosca de l'arc triomfal on es troben representats ocells com a símbol de les ànimes que piquen les fulles de la vinya que acaben amb forma de pàmpol. Dues fulles que simbolitzen les palmeres, una a cada costat de l'arc fan referència als arbres que es trobaven al voltant del riu i el raïm que penja simbolitza els dotze fruits de l'arbre.

La iconografia de l'arc triomfal s'enllaça amb el suport de l'altar, avui dia fora de la construcció, on es representa una creu amb l'alfa i omega a la cara frontal i palmeres d'on surten dàtils. Aquesta temàtica s'indentifica amb l'arbre de la vida en el que sempre hi ha fruit.
Sobre l'arc es representa el bust de Crist amb el nimbe crucífer, que beneeix de manera oriental i porta un llibre. Es pensa que es trobava rodetjat per dos personatges també en bust i portadors de llibres que avui dia es troben  al terra de l'església. Segons les interpretacions es pensa que es tracta de Crist i els seus servidors.

- SEPÚLVEDA GONZÁLEZ, María de los Ángeles, “Los anagramas y el programa iconográfico de Quintanilla de las Viñas: una hipótesis de interpretación”, en La España Medieval, tomo V, Editorial de la Universidad Complutense, Madrid, 1996.